El Saüc, el Bonarbre!

Sambucus nigra és el seu nom científic, "Sambucus" prové del mot de l’antic greg sambuca, nom d’un antic instrument musical, que se solia construir amb la seva fusta, i "nigra" paraula llatina que significa negre, fent referència als seus fruits que es tornen ben negres quan són madurs.

En castellà se l’anomena Saúco, Sambuco; saüc, sabuc, sabuquer en català, també l’anomenem "Bonarbre" doncs se li han atribuït, des de sempre una gran quantitat de propietats benefactores.

És un arbust de capçada densa i arrodonida, caducifoli, molt sovint pren aspecte d’arbre, podent arribar als 10 metres d’alçada. Te preferencia pels llocs assolellats i humits, el podem trobar a les vores de rius, torrents, als marges dels camins, no solen formar boscos i antuvi es solia plantar al costat de les masies.

Totes les parts del saüc són remeieres. El saüquer és una planta miraculosa; serveix per a tot, i per això en totes les cases de pagès se n'ha plantat sempre per tenir-lo a mà.

Les flors, hermafrodites, molt aromàtiques, desprenen una olor forta, dolça i de gust un pel amarg, es troben agrupades d’entre 300 a 500 flors d’un blanc cremós en forma d’ombrel·la, molt voluminoses arribant a fer un pam de diàmetre.

Les flors, les seves principals propietats són sudorífiques, expectorants, depuratives, refrescants, antireumàtiques i antiinflamatòries.

Les podem preparar en infusió, gelea, gelats, és un dels ingredients de la ratafia. Macerant les flors en aigua fresca, amb llimona, sucre i canyella un refresc per als dies de molta calor. Fins i tot podem preparar xampanyet, gasosa, també en les poden menjar arrebossades com si fossin bunyols, podem assecar les flors i triturar-les per preparar baretes d’incens, destil.lar-les en sec per extreure’n la seva essència, afegir-les al vinagre per aromatitzar’l. Fins i tot podeu provar de fer-ne collarets.

Cal anar a buscar les flors de saüc fresques, si pot ser al matí -abans que la calor sigui molt forta- perquè és quan els llevats que contenen les flors són més actius.

Convé netejar les flors una mica perquè hi poden haver restes vegetals i d'insectes.
Si utilitzem unes tisores o qualsevol estri tallant ho hem de desinfectar prèviament.

 

El fruit, que aquí us mostro tot just està madurant, cal esperar una mica més, que hagi perdut els pètals i estigui ben madur que és quan és comestible, pren un color negre violat. Quan és verd no es pot fer ús doncs podem patir efectes els seus efectes tòxics i purgants. Els fruits verds són tòxics degut a la seva elevada concetració de sambunigirna.

Amb el fruit podem preparar un xarop o melmelada i licors.

Les drupes tenen propietats laxants i depuratives, antineuràlgiques, antitussígens, analgèsiques i antireumàtiques.

Les fulles, caduques, oposades i compostes, amb cinc o set folíols dentats, si les oloreu desprenen una olor fètida.

No confondre’l amb l'évol (Sambucus ebulus), una planta herbàcia, que no arriba als 2 metres d’alçada i molt més fètida, també anomenada saüquer bord. Les seves fulles són més allargades, amb 7 folíols i els seus fruits solen quedar alçats. No pengen cap a baix com les del saüc. Els pètals acaben en punta mentre que els del saüc són arrodonits.

Per a moltes cultures se'l considera un arbre màgic, portador de bona sort, de variats remeis per a la salut, envoltat de creences màgiques, divines i que no es pot destruir sense tenir en compte realitzar un ritual de precaució.

El saüc era present sempre en les assemblees, casaments i d'altres cerimònies que solien celebrar els druides. L’horòscop celta situa el saüc al període entre el 25 de novembre i el 23 de desembre, amb la idea de reneixer i iniciar un nou cicle.

La tradició cristiana, el considera un arbre maleït, símbol de la pena i la mort, doncs diuen que els troncs de la creu en la que va morir Jesucrist eren de saüc. Es comenta que Judes Iscariot, es va acabar penjant d’un arbre, un saüc.

Els gitanos quan han d'encendre una foguera eviten cremar fusta de saüc no sigui que els comporti un mal auguri.

Pels serbis, en els casaments, els nuvis solen portar una branqueta de saüc com a símbol de bona sort.

A Catalunya, al Pallars a les cases de pagés hi havia la creença que no es podia tallar o cremar saüc doncs podia comportar mala sort per a la gent i animals de la casa.

A la Cerdanya en canvi s'utilitza el fum de la crema, com a protector del mal temps, amb un farcell de flors de saüc, romaní, salvia i espígol.